Menjar fora de casa sense culpa i sense organitzar el dia al voltant

Per què acabes organitzant el dia al voltant d'un sopar

Quan fa temps que vius amb normes sobre el menjar, cada àpat fora sembla una amenaça. No saps què hi haurà, no controles com està cuinat i et preocupa passar-te. La reacció lògica és preparar-te: menjar menys abans, compensar després o, directament, cancel·lar.

El problema és que aquesta preparació surt cara. Arribes amb molta gana, menges de pressa, demanes el que no volies o et passes la nit pendent del plat. L'endemà toca compensar. I la teva vida social acaba girant al voltant del menjar, just el contrari del que buscaves.

Abans de sortir: menja normal

La meva primera recomanació és la més senzilla. El dia que menges fora, fes els àpats de sempre. Esmorza, dina i, si el sopar és tard, berena.

Arribar amb una gana raonable, i no amb un forat a l'estómac, et deixa triar amb calma i gaudir. Tampoc no cal estudiar-te la carta el dia abans. Si et tranquil·litza fer-hi un cop d'ull, endavant, però que sigui per veure què et ve de gust, no per fer càlculs.

I si aquell mateix matí ja et pesa la culpa per avançat, recorda que un sopar no decideix res. El que construeix els teus hàbits és el que fas la majoria de dies, no un dissabte.

Com triar en una carta

No hi ha plats bons ni dolents. Però sí que hi ha algunes idees que et poden ajudar a fer un àpat que et vagi bé i et deixi satisfeta:

• Pensa en el conjunt: una mica de verdura, una proteïna (peix, carn, ou o llegums) i una mica d'hidrat. No cal que tot sigui al mateix plat.
• Si compartiu, demana alguna verdura per al centre: unes carxofes, uns pebrots, una amanida.
• Tria el que et ve de gust de debò. Demanar una amanida que no vols i després picar del plat de tothom no et deixa tranquil·la.
• Pregunta sense vergonya. Si prefereixes canviar la guarnició o la salsa a part, es pot demanar.
• El pa, les postres o el vi no són proves que hagis de superar. Si te'n ve de gust, pren-los i gaudeix-ne.
• Menja a poc a poc i fixa't en quan comences a estar plena. No cal acabar-te el plat si ja estàs bé.
• Si beus alcohol, alterna'l amb aigua. No com a norma, sinó perquè t'ajuda a estar més present i a trobar-te millor l'endemà.

Alguns exemples. En un italià, unes verdures o una amanida per compartir i després la pasta que et vingui de gust. En una hamburgueseria, l'hamburguesa que t'agrada amb amanida o amb patates, el que més et vingui de gust aquell dia. En un japonès, una sopa de miso o alguna verdura a més del sushi.

A taula, el menjar no és l'únic

Menjar amb gent també és conversa, riure i celebrar. Com més et centres a controlar el plat, menys ets a la taula.

Un exercici que m'agrada: a mig àpat, atura't un moment i pregunta't com estàs. Gaudint? Encara amb gana? Plena? Sense jutjar-ho, només per tornar a tu.

Si algú de la taula comenta el que menges o el que no, pots canviar de tema sense donar explicacions. El teu plat no necessita justificació.

I si aquella nit menges més del que el teu cos necessitava, no passa res. És un àpat. L'endemà esmorzes com sempre, sense saltar-te res per compensar.

Si menges fora sovint

Hi ha setmanes amb dinars de feina, menú del dia a prop de l'oficina i algun sopar amb amigues. Aquí sí que pot ajudar tenir uns quants recursos a mà:

• Al menú del dia, combina. Un primer de verdura o llegums i un segon amb proteïna sol funcionar bé.
• Si saps que soparàs tard, emporta't alguna cosa per a la tarda: fruita, un iogurt, uns fruits secs.
• A casa, cuina senzill i bo, sense mode càstig.
• Si viatges, no intentis replicar la teva rutina. Busca una mica de verdura i de proteïna quan puguis i gaudeix de la resta.

El que compta és el conjunt de la setmana, no cada àpat per separat.

Tornar a dir que sí als plans

Si t'has vist cancel·lant plans per no saber què hi haurà per menjar, vull que sàpigues que es pot treballar. Com a nutricionista a Barcelona, al Poblenou i també en línia, una part important del que faig és justament això: que puguis anar a un sopar, a un casament o de viatge sense passar-te el dia abans fent comptes.

Al principi costa. Les primeres vegades potser encara miraràs la carta abans o sentiràs una mica de culpa en arribar a casa. Forma part del procés, i no vol dir que no estiguis avançant.

No es tracta que tot et sigui igual. Es tracta de tenir prou criteri propi per triar amb tranquil·litat i després oblidar-te del plat. Menjar fora hauria de ser un pla, no un examen.