Per què no treballo comptant calories (i què faig en lloc d'això)

Comptar calories no t'ensenya a menjar

Una aplicació et dona un número. El que no et diu és si tens gana, si aquell àpat et deixarà satisfeta, com et sent o si te'n ve de gust. T'acostuma a mirar cap enfora, a una pantalla, en lloc de cap endins.

A més, el número no distingeix. Un plat de llenties i una barreta poden «costar» semblant a l'aplicació i sentar-te de manera molt diferent: l'un et sacia durant hores i l'altra et deixa amb gana al cap de poc.

I el dia que deixes de comptar, que acaba arribant perquè és esgotador, no saps com menjar sense aquesta crossa. Per això tantes dietes funcionen unes setmanes i després cauen. No és que tu fallis. És que el mètode depèn d'una cosa que no es pot mantenir tota la vida.

Els números no són tan exactes com semblen

Les etiquetes i les aplicacions donen xifres que semblen molt precises, però són estimacions. El que aprofites d'un aliment depèn de com està cuinat, del que hi combines i del teu propi cos. I el que gastes canvia segons com dorms, quant et mous, l'estrès o la fase del cicle en què ets.

No dic que l'energia no importi. Dic que perseguir una xifra exacta dona una sensació de control que en realitat no és tan real, i que té un preu.

El cost que no surt a l'aplicació

El que més em preocupa de comptar no és la precisió. És el que fa amb el teu cap.

Comptar et porta a pensar en menjar tot el dia. A triar el que «costa menys» en lloc del que et ve de gust o et va bé. A repassar abans de dormir el que has menjat. A sentir-te culpable si et passes del número i a compensar l'endemà. A evitar plans perquè no podràs apuntar el que hi haurà.

Si et passa alguna d'aquestes coses, no és una exageració teva. És una reacció força comprensible a viure el menjar com si fos un compte. I si sents que comptar s'ha convertit en una cosa que no pots deixar i que et genera molta ansietat, busca també suport psicològic. No ho has de portar sola.

Què faig en lloc d'això

Treballo amb criteri, no amb calculadora. Això és el que sol haver-hi en un pla amb mi:

• Com muntar cada àpat, amb opcions. Una referència senzilla és el plat: la meitat de verdura, una quarta part de proteïna i una altra d'hidrats, amb oli d'oliva. És una guia visual, no una norma rígida.
• Escoltar la gana i la sacietat. Aprendre a notar quan comences a tenir gana i quan ja estàs bé, sense esperar a estar morta de gana ni acabar a punt de rebentar.
• Àpats regulars i suficients, perquè no arribis a cada àpat amb ansietat.
• Observar com et sent el que menges: la teva energia, les teves digestions, el teu descans.
• Desplaçar, no restringir. Donar protagonisme al menjar de veritat fins que la resta ocupi menys lloc.
• Un pla flexible, no un menú tancat. Que s'adapti a la teva setmana, a la teva compra i a la teva gana, i no al revés.

Un exemple: en lloc de preguntar-te quant «costa» el sopar, et preguntes si hi ha una mica de verdura, una mica de proteïna, una mica d'hidrat i si te'n ve de gust. Amb això ja ho tens gairebé tot resolt.

Cada dues setmanes ho revisem i ajustem el que no encaixa. I entre sessions em pots escriure per WhatsApp quan tinguis un dia tort, que és justament quan més falta fa.

I el pes?

No és la meva manera de mesurar el progrés. Només peso si té sentit per al teu cas i hi estàs d'acord. El que miro és una altra cosa: si tens més energia, si pais millor, si dorms millor, si penses menys en menjar, si pots anar a un sopar sense angoixa.

Si el que busques és una dieta ràpida per a una data concreta, no soc la persona adequada i t'ho diré amb honestedat. No és que no ho respecti. És que no és el que faig, i no et serviria.

El final que m'agrada

Soc nutricionista a Barcelona i també treballo en línia. Quan acompanyo algú, el meu objectiu és que un dia deixi de necessitar-me: que mengi amb criteri propi, sense aplicació, sense comptes i sense consultar res a ningú.

Potser al principi fa vertigen deixar anar els números. És normal. No es tracta de passar de comptar-ho tot a no saber què fer, sinó d'anar canviant una eina per una altra, amb calma i amb algú al costat. Es pot començar per una cosa petita, com esborrar l'aplicació o deixar de pesar el menjar a casa, i veure juntes què passa.